21.03.05, nou disc:

Déu té els peus blaus

amb paraules irisades

- exposició -

 

Amagada

Fins ara he estat perduda, perduda i amagada
gronxant-me en un parèntesi, com un caparró d’alba
com un gallet de taronja, com una lluna mora,
com una ungla que es clava, l’últim segon de la tarda
Fins ara he estat perduda, protegida, perduda i amagada

Però ara que torno i torno a ser a l’abast
de la teva mirada i de les teves mans
que volen acostar-se, que saben on trobar-me
omples les meves nits i em trasvalses
i no em deixes dormir, se m’escapa la calma
sorra finíssima entre les escletxes de l’ànima,
de l’ànima....

Ets una amenaça pel meu cor, una dolorosa temptació
em parles i no et vull sentir em tapo les orelles i em canto:
come se fosse il vento, come se fosse il mare
cantare per guarire, guarire per amare

Però ara que torno i torno a ser a l’abast
de la teva mirada i de les teves mans
que volen acostar-se, que saben on trobar-me
omples les meves nits i em trasvalses
i no em deixes dormir, se m’escapa la calma
sorra finíssima entre les escletxes de l’ànima,
de l’ànima....

Fins ara he estat perduda, protegida, perduda i amagada
Amagada

Música i lletra: Teresa Prades Sapé