21.03.05, nou disc:

Déu té els peus blaus

amb paraules irisades

- exposició -

 

Amb els ulls del cor

Hi ha una casa que arrela a la sorra daurada
i allà m’hi esperes tu
amb la roba que oneja a la brisa salada
i el sol amable als teus ulls
la dolça quietud de la mitja tarda
t’abraça en un altre temps
potser et busco en va
en un món paral.lel

Fa temps que al meu cap no hi tinc altra imatge
que la dels teus ulls
tot vestit de negre com saps que m’encanta
em mires des de lluny
la llum de la tarda i la brisa salada
juguen amb els teus cabells
camino descalça a la vora de l’aigua
sé que m’estàs somrient

Deixa que un calfred et digui qui sóc jo
escolta la veu del teu àngel
ell et sabrà dir
el meu nom

Cada cop que ho recordo la imatge és més clara
cada cop t’enyoro més,
una pluja de flors, les teves carícies,
damunt la meva pell
he sortit a la llum perquè tu em reconeguis,
perquè em vegis amb el cor
el temps ha canviat del tot la meva imatge
però no ha canviat l’amor

Deixa que un calfred et digui qui sóc jo
escolta la veu del teu àngel,
ell et sabrà dir el meu nom

Quina enveja que sento de la teva roba
tot el dia a frec de la teva pell,
voldria vestir-te sempre amb els meus llavis
escalfar-te amb el meu alè.

Hi ha una casa que arrela a la sorra daurada
i allà m’hi esperes tu
amb la roba que oneja a la brisa salada
i el sol amable als teus ulls
la llum de la tarda i la brisa salada
juguen amb els teus cabells
camino descalça a la vora de l’aigua
sé que m’estàs somrient

Hi ha una casa que arrela a la sorra daurada
i allà m’hi esperes tu

Música i Lletra: Teresa Prades Sapé