vol blau

apartat tècnic

Informació dirigida especialment a programadors, periodistes, agents......

 

1  Qué és Vol Blau?

La cançó com a vehicle ideal de comunicació. Una idea, un sentiment, una història es condensen en l’espai reduït de la cançó i a través de la musicalitat intrínseca de la poesia, de la riquesa d’imatges, despleguen un ventall de noves connexions, es projecten en una multitud de dimensions. La música, el ritme, el color de la veu s’agermanen per recolzar el missatge, contribueixen a expressar-lo.
Des del seu origen mediterrani les composicions de Teresa Prades reben la influència de la música tradicional tant en estat pur com en les noves fusions. Desde la Nova Cançóa la música celta, des de Brel a Battiato, De Nusrat Fateh a Nitin Sawney, o Cheb Khaled passant per Sting o Loreena McKennit ,un món de veus, sons, colors per explorar. Andy Curtze partint de les seves arrels nordamericanes aporta influències de la música folk, blues, i espiritual amb una projecció cap a la música experimental i l’ús de les noves tecnologies.
Els temes a l’entorn dels quals giren les cançons són fruit de la investigació vital tant interna com externa convidant l’oient a la reflexió, quasi a la conversa. El viatge continua amb la utilització de diferents idiomes, català, castellà, italià, anglès i fins i tot àrab o gaèlic versionant temes tradicionals: es tracta de captar el missatge, si cal, sense la intervenció de l’intel.lecte.
Tant en l’anterior etapa de Teresa Prades Sapé com en l’actual projecte vol blau amb Andy Curtze ens trobem davant d’una “cançó” que sense abandonar el seu esperit genuí, el to intimista i reflexiu, i mantenit-se fidel al valor de la paraula, es vesteix amb nous matisos i sonoritats que la situen en el present i la projecten cap al futur.
Creadors d’ambients suggeridors  vol blau , comuniquen sensibilitat i força, profunditat i alegria. I si escoltar-los és en sí un plaer reconfortant en directe ens sorprenen a més amb la seva capacitat comunicativa, els comentaris i reflexions, el sentit de l’humor que contrasta amb el lirisme de les seves composicions.

<< enrera